divendres, 27 de maig del 2011

Mesures del moviment 15 de maig

1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:

o Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.
o Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.
o Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.
o Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.
o Reducción de los cargos de libre designación.


2. CONTRA EL DESEMPLEO:

o Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).
o Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.
o Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.
o Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.
o Restablecimiento del subsidio de 426€ para todos los parados de larga duración.


3. DERECHO A LA VIVIENDA:

o Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.
o Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.
o Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.


4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:

o Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.
o Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.
o Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.
o Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.
o Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.
o Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.
o Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.


5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:

o Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.
o Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.
o Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.
o Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.
o Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.

6. FISCALIDAD:

o Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.
o Eliminación de las SICAV.
o Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.
o Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.
o Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).


7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:

o No al control de Internet. Abolición de la Ley Sinde.
o Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.
o Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.
o Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.
o Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.
o Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.
o Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.


8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR

Altres:

9. ELIMINAR EL SENADO

10. ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada país.

11. rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL
ESTADO: transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios.

dissabte, 21 de maig del 2011

Pastisseria tradicional: Mona de Pasqua i tortell de reis.

La mona de pasqua, que prové de munna terme àrab que vol dir «provisió de la boca», és un element de pastisseria que actualment conté ornament comestible (ous -recordant el típic ou de pasqua- i figures de xocolata) i ensems sovint ornament no comestible (plomes de colors i pollets grocs amb bec vermell).

Resulta específic i definitori el material: bombolles de xocolata amb totes les formes imaginables, farcides sempre d’aire. També resulta característic com la mona de pasqua traspassa el límits del comestible per a sobreposar-hi elements de reclam visual que, per a menjar-la, s’hauran de retirar.

A diferència de la mona de pasqua, l’interès del tortell de reis, provinent de les festes saturnals dels romans*, resideix, en el misteri. En allò que porta en el seu interior i que el nostre delit acabarà per trobar. I és més, el misteri ens portarà a descobrir i assignar valors i deures als assistents. Per això alguns no mengen tortell.

La fava o la figura resten a l’interior del pastís, no es veuen. Algú que estudiï arqueologia, tal vegada creu intuir-les.
La seva tasca és la generació i la revelació del misteri. Fomentar la implicació en el joc de qui rodeja la taula.

Malgrat els dos siguin rodons, a la mona de Pasqua no hi resideix pas misteri, tanmateix aquest seria l’aire que contenen les figures, és a dir, decepció perquè aparenta més del que hi ha.

D’altra banda cal entendre la diferència ornamental: En el cas de la mona de pasqua les figures s’enganxen el pastís, o les plomes son clavades en el cos i no importa si el pastís (la base) és de maduixa, trufa o nata.
El pastís és sols l’escenari, la base. Una determinada base tant pot portar un ou com un una pilota o un elefant, o totes tres, si es gran. Recordeu els conills més grans que els elefants? Sempre m’havia preocupat.
És a dir que la mona de Pasqua es caracteritza per la manca de coherència i d’unitat (qualsevol figura de qualsevol dimensió en qualsevol base de qualsevol tipus ).
Veu de la inconsistència, sigui de fantasia o deliri. Resta abandonada a l’afecció de cadascú, una addicció fora de la raó.


En l’evolució de la mona de Pasqua el pastís cada cop importa menys. Prova del fracàs de la mona de pasqua les figures soltes acaben sovint fent el mateix paper (més econòmic). És evident que de la mateixa manera que aterra l’ovni, aterra la pilota de xocolata sobre la base de la mona de pasqua.

La tradicional mona de pasqua tracta ara doncs, diria, d’un acte casual, violent, superflu, cridaner i absurd, de la mateixa manera que ens acompanya a diari, la propaganda o la televisió.

Violent no tant per la manca d’ordre, com per la impossibilitat d’arribar a la unió entre les parts. La figura de xocolata no formarà mai part de la base. Les maneres caòtiques i imprevisibles de partir les figures de xocolata -dures, buides e irregulars- no és gens el mateix que fer parts geomètriques, justes, d’un tortell de reis o un pastís tou, farcit i rodó, on podem demostrar els nostre coneixements de geometria.

També les parts es mengen diferent, els diversos fragments de xocolata sovint es reserven als més menuts mentre que la gent gran sol optar per no res, o per la part de pastís. Queda clar que la mona de pasqua és essencialment un muntatge inconsistent, trivial.

En canvi el tortell de reis és d’una sola peça, íntegre i lúdica. Lúcida. La decoració està com en la bona orfebreria, incrustada. La fruita forma part de la peça única i li dona rellevància, color, profunditat, dimensió, contrast, dolçor.
Si estudiem la disposició de les fruites, veurem certes alternances de colors, formes...

Els reis porten il•lusió als menuts. La diada de reis té un gran misteri. Rau dins l’àmbit de la màgia. El secret s’amaga a l’interior de la nit, dins del somni del nen. Són els reis macs que es mouen invisibles en la foscor, per a deixar a la fi els regals. Son els reis macs que s’amaguen, també, dins la foscor del tortell.







*(La munna era el regal del moriscs als seus senyors, mentre que en les saturnals romanes el regal era dels senyors romans als seus esclaus.)

divendres, 20 de maig del 2011

Arcadi Oliveres: el Decreixement

Teoria del Decreixement: No somos hormigas, Serge Latouche i Carlos Taibo



http://nosomoshormigas.org/

http://www.decreixement.net/blog/redaccio/nou-llibre-decrecimiento-y-posdesarrollo-de-serge-latouche

http://geobalaguer.wordpress.com/2011/04/06/serge-latouche-i-la-teoria-del-decreixement/

http://www.decrecimiento.info/2007/04/serge-latouche-advierte-que-el-modelo.html



dimecres, 4 de maig del 2011

Capvespre Porpra

Presentació de la llista a Spotify "Capvespre porpra"
http://listasspotify.es/lista/7316/capvespre-porpra:
Per anar-hi:
vincle HTTP: http://open.spotify.com/user/mamano/playlist/2ypz8h4ST1FGWCjf46RRZ2
URI Spotify: spotify:user:mamano:playlist:2ypz8h4ST1FGWCjf46RRZ2


Amb intensitat i revelació, amb obsessió i deliri, amb passió i nostàlgia, amb rauxa i seny, amb tints d'amor i mort, capvespre porpra és una estricta selecció personal, confeccionada només de peces que m'atrapen, que m'ericen la pell, em commouen, que estimulin l'emoció, que em fan saltar, cridar ... peces íntimament escollides dins de les prèviament selecciones -quan la millor no és suficient-.

Llista antigament anomenada "Petites adiccions" (petites addiccions) gairebé com una droga, resultat de juntar peces variades que en algun moment de la meva vida han estat les úniques per a les meves orelles.
Selecció perquè cada peça pugui formar la seva pròpia llista de reproducció i així escoltar ininterrompudament fins a l'infinit, més enllà del rogenc horitzó. Aquesta és la gràcia. Una prova de foc per a qualsevol composició.

Trobareu veus tan especials com les de June Panic, Herman Düne, Beth Orton, Jeffrey Lewis, Admiral freebee, Shannon Wright, Ane Brun, Liz Durrett, Louise Attaque ... o tan profundes o ronques com les d'Enrique Morente, Jason Molina, Frank Turner, Greg Brown, Ben Weaver, Malcolm Holcombe ... (Sovint amb matisos i girs que només escoltareu en la peça escollida) o veus tan descompostes, desafinades, estripades o distorsionades com les de Titus Andronicus, Bertrand Cantat (Noir Désir), Kim Shifino (Kim), John Frusciante, Ravi, Louise Attaque, Barnaby Hazen i Damien Saez (Saez) ... o cristal.lines com Sophie Hunger, Susanne Sundfor, Ingerbjorg Bratland, ...

Guitarres tan particulars, virtuoses i fresques, gairebé increïbles, com les de Bert Jansch, Gareth Pearson, Rodrigo i Gabriela, Tommy Emmanuel, Los Delinqüentes, Don Ross, Ewan Dobson, Ottmar Lieber ... (millor veure'ls com toquen a Youtube on els trobareu). Pianos tan lúcids i prodigiosos com els de Max Richter, Yan Tiersen, Yann Jafrennou o Christophe Bukudjian

Cançons i peces tan subjugadores com el piano de Jessica Williams a "Soldaji", la veu perfecta de Madeleine Peyroux a "Dance Em To The End Of Love", les increïbles guitarres de Brooks Williams i Jim Henry a la sempre genial "Minor Swing" , la perfecta "Wem Vet" de Lisa Ekdahl o el "J'aime plus Paris" de Thomas Dutronc, "O Paradís" d'un lirisme desbordant amb la veu de Teresa Salgueiro (Madredeus), "Prabhati" la peça interpretada pel violí de Yehudi Menuhin en l'històric disc amb Ravi Shankar.

Però també músiques comtemporáneas, una mica més difícils, com la de John Adams o Steve Reich o clàssiques com la JSBach, i també d'altres compositors genials ...
Addiccions antigues amb peces de Jimi Hendrix, Rolling Stones, Procol Harum, Moddy Blues, Bob Dylan, Neil Young, Colosseum o Genesis, addiccions aquestes tres últimes que eren en la seva tirmpo de discos sencers (queden pendents moltes com les de King Crimson o The Beatles,)

També incloc peces de la "desapareguda" discogràfica ECM amb l'esperança que tornin a estar disponibles com les insubstituïbles "The Ballad Of The Fallen" de Charlie Haden, "Astrakan Cafè" de Anouar Brahem. També falta "Your say Let The Record Label Take You Out ..." de Jeffrey Lewis o algunes peces de grups famosos (Absències per als que vulguin buscar)

Cançons per anar a dormir com "Wayfaring Stranger" la de Charlie Haden, o per aixecar-se amb músiques desbordants de Manu Chao, Gogol Bordello, Imelda May, Rockin 'Bonnie & the Rot Gut Shots o Pascal Comelade.

Músiques exòtiques i populars de la mà de Kila, Rajery, I Muvrini o Nuova Compagnia di Canto Popolare.

La meva selecció més particular, personal i adhesiva, definitivament especial i pirrante amb més de cent peces escollides d'entre gairebé 63.000, d'uns pocs autors dels quals l'he escoltat gairebé tot per escollir una sola peça, com a màxim dos, sempre altament addictives i genials sota la perspectiva del "capvespre propre". Una llista de bogeria.

En un primer paper per presentar deia:

"El vol d'un ocell orfe es perd en l'horitzó un capvespre porpra,
I a la llunyania el plor d'un nen preveu, en la nit freda, la lluna plena.
Somni de passos perduts en la immensitat del nostre ésser.
Diminut alè per trobar la clau de la il.lusió,
quan undimos l'esperit en la costa dels desitjos. "

i seguia

"Òxids escamosos on perdem les referències de la mar de sons,
romanen en la feliç solitud del viatge eteri, a través d'estructures toves i
paisatges infinits de somni i gràcia, entre melodies cromàtiques,
geometries inconfessables que porten als nostres orelles
les cròniques d'aquest vespre porpra ... "

Aquí us queda la referència a la tercera llista que presento, un estrany resum de les meves passions musicals al llarg de quatre dècades de dismusicar frutafónica.

després de l'èxit de Guitarres (1911.03.15), intentaré anar traient una llista cada mes.
----------------------------------------------------------------------------
Llàstima de la limitació que acaba d'imposar spotify que limita el temps i les repeticions.

dijous, 24 de març del 2011

Guitarres

Passats els 50 subscriptors a la llista de "Guitarres" de Spotify us deixo la ressenya i els enllaços (crec que encara hi manquen coneguts i habituals!!)

GUITARRES 
vincle http


GUITARRES
Còpia URI Spotify

Presentació:

Pels amants de la guitarra tres dies sencers de bona música: Guitarra espanyola, acústica, llaüt, guitarra de 7 i 12 cordes, mandolina, cítara, lira, arpa, banjo, balalaica, ukele ... i de vegades algun acompanyament.
Més de 500 virtuosos intèrprets i 1.000 composicions ben seleccionades i variades. La majoria de peces resulten sorprenents, cristal.lines i animoses.  


La llista "Guitarres" és plena de prodigis i talents del flamenc, del fado, la clàssica, el gipsy swing, la celta, el ragtime i el bluegrass, el blues, el country, el tango, la grega, la italiana, la llatina, la palestina, la hawaiana ... 
 
Deixo per altres llistes les guitarres elèctriques, el rock i el jazz (del qual he inclòs algunes peces), tampoc trobareu peces de cantautors per molt bons que siguin tocant la guitarra.
 
Per als amants de la música d'Andy McKee, Bert Jansh, Bill Frisell, Deborah Henson-Conant, Django Reinhardt, Don Ross, Gareth Pearson, John Fahey, John McLaughlin, John Renbourn, Le Trio Joubran, Leo Kottke, Marc Ribot, Michael Hedges, Paco de Lucia, Pat Metheny, Rodrigo i Gabriela, Sergio Altamura, Stacy Hobbs, Stefano Barone, Titi Robin, Tommy Emmanuel ... i tantíssims més.






Per si voleu votar-la us deixo l'enllaç a les llistes de Spotify


http://listasspotify.es/lista/6747/guitarras 


Bona música