dijous, 28 d’octubre del 2010

Altres llums sobre la polèmica Bauluz-Espada

Aquesta tardor tindrem un extra de la tertúlia dedicat íntegrament a la polèmica Bauluz-Espada per aquella fotografia titulada "Muerte a las puertas del paraíso" o "Un cadáver en la playa" o  més coneguda a rel de la polémica com "la indiferencia de Occidente" que fou treta la tarda del dissabte 2 de setembre de 2000.

Com si veiéssim un partit de tennis:

A la pista:

1. Bauluz (a La Vanguardia) treu la pilota per iniciar el joc sense saber-ho:
Reportatge "A vida o muerte", més conegut per "Muerte a las puertas del paraíso", escrit per José Bejarano, amb fotografies de Javier Bauluz i publicat a les planes del magazine de la Vanguardia de l'1 d'octubre de 2000. Entorn al treball de Javier Bauluz  també citem altres documents  com l'audiovisual anomenat "España, Frontera Sur" que s'inicia amb l'esmentada fotografia i una pel.lícula homònima de 26 minuts 11seg. En 14 de novembre de 2001 La Vanguardia porta la notícia a la secció de Cultura "Godó de Fotoperiodismo para Bauluz" (p. 37)

2. Deu mesos després quan Arcadio Espada veu la fotografia a la portada del diari The New York Times del 10 de juliol de 2001 salta. El seu polèmic escrit apareixerà el 13 de juliol  (copyright d'Arcadi Espada Enériz i Espasa Calpe S.A.) en el seu llibre Diarios (de 2001) publicat per Espasa Calpe el 2002. 

3. La Vanguardia li torna la pilota mitjançant el Magazine del diumenge 2 de març de 2003, on apareixen diversos escrits agrupats en Historia de una foto (52) que inclou En defensa de la realidad de Josep Carles Rius (54 i 56), Aquella tarde en la playa de Zahara de los atunes del propi Javier Bauluz (58), Con el dedo en la llaga de Salvador Martín (60) i llamado por la muerte de José Saramago (62). En el magazine trobem referència a Javier Bauluz també a la portada (1), al sumari (2) i a la secció de cartas y respuestas amb una columna anomenada La realidad y el periodismo d'en Josep Carles Rius  (4) . La replica continua dues setmanes després en aquesta mateixa secció del Magazine (16 de març) amb diverses cartes, la primera d'Arcadio Espada, les altres de Eduard Pitarch Casals, Juan Luis Calbarro, Manu Leguineche i Pedro Bravo Aragón (6 i 8).

Hi ha antecedents als Magazine de març de 2003. Els trobem a la plana web de la UPIFC (Unió de professionals de la imatge i la fotografia de catalunya. Sindicat de la imatge). Es tracta de tres articles d'opinió, el primer aparegut a la Vanguardia el 15 de desembre de 2002: El caso de la foto premiada de Josep Maria Casasús a la seva secció del defensor del lector. El segon Insultos contra la honestidad  de Pepe Baeza professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i el darrer Diarios: libro de un hombre herido del periodista Jordi Gràcia de El Periódico.

Finalment el bloc "CASO ARCADI ESPADA contra Javier Bauluz" conté un bon recull dels escrits que hem esmentat i més.

4. Dos mesos després del Magazine, el maig de 2003, Arcadio Espada contesta amb l'article "Vista general sobre la playa" (1, 2 i 3).

5. El jutge de línia indica que la pilota d'Arcadio Espada ha anat fora: És a dir, el Consell de la Informació de Catalunya en data 6 de maig adopta per unanimitat una resolució condemnatòria per haver vulnerat el codi deontològic.
El 13 de juny La Vanguardia recull la notícia d'aquesta resolució a la secció vivir (plana 11) amb el títol El Consell de la Informació defiende la foto de Bauluz sobre la inmigración.

6. Però Arcadio segueix jugant el punt i escriu una carta a La Vanguardia que es publica el 15 de juny a la secció Cartas de los Lectores amb el títol Arcadi Espada replica (p. 34).

7. La noticia de la resolució també apareix en el Magazine de la Vanguardia el diumenge 22 de juny de 2003 a la plana 8  amb el títol "Espada vulneró el código deontológico del periodismo en sus ataques contra la foto de Javier Bauluz". A  la secció de Cartas de los Lectores de La Vanguardia del 3 de juliol de 2003 (p. 24) llegim unes precisions del Consell de la Informació signades per Joaquim Perramon i Francesc González.

8. Existeix però una  segona replica d'Arcadio Espada a la mateixa secció del 8 de juliol de 2003 (p. 22).
D'altra banda es produeix una resposta a la resolució del Consell de la Informació de Catalunya mitjançant una carta pública de diverses personalitats: En defensa de Espada d'11 de juliol de 2003  (Letras Libres setembre de 2003) adreçada a Francesc González Ledesma  president  del Consell de la Informació de Catalunya signada per 50 persones com Félix de Azúa, María Teresa Giménez Barbat, Xavier Pericay, Iván Tubau, Albert Boadella,  o Sole Gomis, Fernando Savater, Joan Juaristi...

En els darrers anys trobem en el blog d'Arcadio Espada El periódico debe dinero a Javier Bauluz publicat el 22 de juliol de 2008 i més recentment "la chica que no firmó con Saramago" on es reobra la polèmica especialment al publicar la carta d'Ana Zaragoza que trobem a la seva correspondència.

Fora de pista


Possiblement el jutge de cadira en aquest partit de tennis sigui José Ángel Agejas amb el seu comunicat "La polémica del caso Bauluz-Espada" al Congreso Internacional de Etica y Derecho de la Información a Valencia  (publicat el 2004).

Entre els espectadors  hi ha el periodista J.L. García Iñíguez amb una entrada en el seu bloc "los apuntes de: J.L. García Iñíguez" de 14 d'abril de 2005  anomenat Arcadi Espada en Salamanca (apuntes sobre Javier Bauluz)

A la tribuna de les autoritats hi ha cadires per Kevin Carter , James Nachtwey , Claudio Magris i Susan Sontag que fou entrevistada l'any de la seva mort (el 2004) per Arcadio Espada i que es citada el 13 de juliol en l'apartat final revolviendo

En general aportarem els documents bàsics per entendre i poder parlar d'aquesta polèmica. 

Com ja sabreu l'Extra inclou, a part d'aquesta documentació un estudi seriós d'aquella tarda del dissabte 2 de setembre de 2000 a la platja dels alemanys, on veurem les marees,  les corrents marines superficials, la trajectòria del sol, de la lluna i de les pasteres, la cartografia i fotografies de la zona, els moviments de la guardia civil...  fins arribar a analitzar molt detalladament l'escenari de la fotografia amb la posició concreta de la parella, les diverses posicions del cadáver, dels periodistes, de la guardia civil i d'en Javier Bauluz, així com les distàncies entre ells, tot en metres i coordenades UTM. L'anàlisi de l'instrumental inclou l'angle visual, l'òptica emprada (o simulada), l'alçada del fotògraf -en la vista sobre la platja-,  l'hora en que es va disparar, la velocitat d'obturació, el diafragma, la profunditat de camp, els cercles de confusió, la sensibilitat del negatiu (aparent)...en una aproximació prou concluent.
També descobrirem -a la fotografia- la presència d'un quart personatge, a qui ningú ha parat esment, veurem manipulacions diverses... 

Inclourem la col.lecció  dels 25 comunicats i demés correspondència de la tertúlia.

L'extra sembla que podria sortir gruixut, d'unes tres-centes planes. Possiblement estigui enllestit a principis de gener. De moment la informació està recollida en suport paper a la biblioteca Camaiba.



Altres

Pels que volen a Xina i a l'Orient amb el Google Earth, des de la setmana passada ja poden viatjar amb Map World (made in Xina) molt més precís en certes regions.

Aviat us informo com escriure en naxi, al meu entendre l'escriptura més divertida del món (logogràfica amb pictogrames i en vies d'extinció).

Quan pugui i sàpiga us penjo uns quants vídeos de la proppassada tertúlia a Bohèmic (territori Arcadio). .

3 comentaris:

  1. ¿Por qué llamais a Arcadi Espada Arcadio?

    ResponElimina
  2. Acepto como criterio de convivencia que uno debe tratar a los demás igual que a uno le gustaría ser tratado. A mi me gustaría que escribieran mi nombre en mi lengua, como consta ya en mi partida de nacimiento, es decir “Carles” y no “Carlos” como escriben casi siempre.

    Lo llamo pues, Arcadio, por que así se llama. Es su nombre en su lengua. Se trata de una deferencia hacia su persona y su lengua. Una actitud solidaria y de reconocimiento de su defensa del castellano en Catalunya, para que dichas lenguas estén aceptadas y convivan en igualdad.

    Pero quizás no sea una relación de igualdad pues no puedo leer correctamente mis apellidos en mi carné de conducir. Para la Dirección General de Tráfico, a pesar del artículo 3º de la Constitución, la Ç no existe. Recuerdo que me dieron a escoger entre la C, la Z o la S. Así que me digo “Bauza” en lugar de “Bauçà” (lo escogí por familiaridad, pues Bauza fue mi apellido durante los años del franquismo cuando la Ç fue suprimida).

    Parece que para casos de dudas o confusión ya inventaron el DNI con sus números. Como señaló Saint-Exupéry son más serios y creíbles .

    Se imaginan en el Banco de España: “Lo sentimos pero no tenemos el 9, ingrese, por favor, otra cantidad ¿prefiere 1000 o 888?

    En fin, si prefieres puedo escribir Arcadi Espaça, fruto de una catalaniçación que sigue los criterios que he visto aplicar a las autoridades espanolas.

    ResponElimina
  3. Després d'haver llegit l'escrit del 13 de juliol del llibre Diarios d'Arcadi Espada (pàg. 149), la meva sensació era d'haver tingut una experiència desagradable.
    M'ha desagradat el to, les paraules utilitzades, la percepció de que aquell que hem volia convèncer d'una manipulació per part de Bauluz en la seva fotografia, era qui en realitat manipulava als lectors, alumnes (...Depués de algunos años ya he aprendido a interpretar la conmoción...pàg. 149-150), ...
    No nego que algú pot percebre la cita com una nova manipulació, però no pretenc entrar en la discusió en que us trobeu ficats ja fa tant de temps, sols deixar constància de la repelència del llenguatge, les formes i l'organització de la informació que he sentit llegint el capítol.

    ResponElimina