dimecres, 4 de maig del 2011

Capvespre Porpra

Presentació de la llista a Spotify "Capvespre porpra"
http://listasspotify.es/lista/7316/capvespre-porpra:
Per anar-hi:
vincle HTTP: http://open.spotify.com/user/mamano/playlist/2ypz8h4ST1FGWCjf46RRZ2
URI Spotify: spotify:user:mamano:playlist:2ypz8h4ST1FGWCjf46RRZ2


Amb intensitat i revelació, amb obsessió i deliri, amb passió i nostàlgia, amb rauxa i seny, amb tints d'amor i mort, capvespre porpra és una estricta selecció personal, confeccionada només de peces que m'atrapen, que m'ericen la pell, em commouen, que estimulin l'emoció, que em fan saltar, cridar ... peces íntimament escollides dins de les prèviament selecciones -quan la millor no és suficient-.

Llista antigament anomenada "Petites adiccions" (petites addiccions) gairebé com una droga, resultat de juntar peces variades que en algun moment de la meva vida han estat les úniques per a les meves orelles.
Selecció perquè cada peça pugui formar la seva pròpia llista de reproducció i així escoltar ininterrompudament fins a l'infinit, més enllà del rogenc horitzó. Aquesta és la gràcia. Una prova de foc per a qualsevol composició.

Trobareu veus tan especials com les de June Panic, Herman Düne, Beth Orton, Jeffrey Lewis, Admiral freebee, Shannon Wright, Ane Brun, Liz Durrett, Louise Attaque ... o tan profundes o ronques com les d'Enrique Morente, Jason Molina, Frank Turner, Greg Brown, Ben Weaver, Malcolm Holcombe ... (Sovint amb matisos i girs que només escoltareu en la peça escollida) o veus tan descompostes, desafinades, estripades o distorsionades com les de Titus Andronicus, Bertrand Cantat (Noir Désir), Kim Shifino (Kim), John Frusciante, Ravi, Louise Attaque, Barnaby Hazen i Damien Saez (Saez) ... o cristal.lines com Sophie Hunger, Susanne Sundfor, Ingerbjorg Bratland, ...

Guitarres tan particulars, virtuoses i fresques, gairebé increïbles, com les de Bert Jansch, Gareth Pearson, Rodrigo i Gabriela, Tommy Emmanuel, Los Delinqüentes, Don Ross, Ewan Dobson, Ottmar Lieber ... (millor veure'ls com toquen a Youtube on els trobareu). Pianos tan lúcids i prodigiosos com els de Max Richter, Yan Tiersen, Yann Jafrennou o Christophe Bukudjian

Cançons i peces tan subjugadores com el piano de Jessica Williams a "Soldaji", la veu perfecta de Madeleine Peyroux a "Dance Em To The End Of Love", les increïbles guitarres de Brooks Williams i Jim Henry a la sempre genial "Minor Swing" , la perfecta "Wem Vet" de Lisa Ekdahl o el "J'aime plus Paris" de Thomas Dutronc, "O Paradís" d'un lirisme desbordant amb la veu de Teresa Salgueiro (Madredeus), "Prabhati" la peça interpretada pel violí de Yehudi Menuhin en l'històric disc amb Ravi Shankar.

Però també músiques comtemporáneas, una mica més difícils, com la de John Adams o Steve Reich o clàssiques com la JSBach, i també d'altres compositors genials ...
Addiccions antigues amb peces de Jimi Hendrix, Rolling Stones, Procol Harum, Moddy Blues, Bob Dylan, Neil Young, Colosseum o Genesis, addiccions aquestes tres últimes que eren en la seva tirmpo de discos sencers (queden pendents moltes com les de King Crimson o The Beatles,)

També incloc peces de la "desapareguda" discogràfica ECM amb l'esperança que tornin a estar disponibles com les insubstituïbles "The Ballad Of The Fallen" de Charlie Haden, "Astrakan Cafè" de Anouar Brahem. També falta "Your say Let The Record Label Take You Out ..." de Jeffrey Lewis o algunes peces de grups famosos (Absències per als que vulguin buscar)

Cançons per anar a dormir com "Wayfaring Stranger" la de Charlie Haden, o per aixecar-se amb músiques desbordants de Manu Chao, Gogol Bordello, Imelda May, Rockin 'Bonnie & the Rot Gut Shots o Pascal Comelade.

Músiques exòtiques i populars de la mà de Kila, Rajery, I Muvrini o Nuova Compagnia di Canto Popolare.

La meva selecció més particular, personal i adhesiva, definitivament especial i pirrante amb més de cent peces escollides d'entre gairebé 63.000, d'uns pocs autors dels quals l'he escoltat gairebé tot per escollir una sola peça, com a màxim dos, sempre altament addictives i genials sota la perspectiva del "capvespre propre". Una llista de bogeria.

En un primer paper per presentar deia:

"El vol d'un ocell orfe es perd en l'horitzó un capvespre porpra,
I a la llunyania el plor d'un nen preveu, en la nit freda, la lluna plena.
Somni de passos perduts en la immensitat del nostre ésser.
Diminut alè per trobar la clau de la il.lusió,
quan undimos l'esperit en la costa dels desitjos. "

i seguia

"Òxids escamosos on perdem les referències de la mar de sons,
romanen en la feliç solitud del viatge eteri, a través d'estructures toves i
paisatges infinits de somni i gràcia, entre melodies cromàtiques,
geometries inconfessables que porten als nostres orelles
les cròniques d'aquest vespre porpra ... "

Aquí us queda la referència a la tercera llista que presento, un estrany resum de les meves passions musicals al llarg de quatre dècades de dismusicar frutafónica.

després de l'èxit de Guitarres (1911.03.15), intentaré anar traient una llista cada mes.
----------------------------------------------------------------------------
Llàstima de la limitació que acaba d'imposar spotify que limita el temps i les repeticions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada